Les persones que vulguin obtenir la residència passiva hauran de fer finalment una inversió de 600.000 euros, enlloc dels 400.000 actuals, per obtenir el permís i no de 800.000 com ha anunciat el cap de Govern durant el seu discurs al debat d’orientació política. Així serà després que els tres grups parlamentaris de la majoria han presentat una esmena en aquest sentit al projecte de llei d’economia digital, l’emprenedoria i innovació, text que preveu també una modificació de la Llei qualificada d’immigració per canviar els requisits d’algunes autoritzacions i establir-ne de noves per donar cobertura per exemple als nòmades digitals.
“El cap va anunciar 800.000 i després els grups ho vam debatre i vam creure que 600.000 era una xifra suficient per a l’objectiu que es buscava”, ha destacat la presidenta suplent del grup demòcrata, Mònica Bonell, que juntament amb el president suplent del grup independent, Marc Magallon, i el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, han presentat les darreres esmenes (ja n’havien entrat el juny passat) aportades al text.
En la mateixa línia que Bonell, Naudi ha concretat que “ens feia por que la xifra de 800.000 euros comportés una parada en sec de la inversió”, i ha precisat que si aquesta inversió es materialitzés en el fons per a l’habitatge es mantindrà la quantitat de 400.000 euros actual. En el cas que la inversió sigui en actius immobiliaris, i “per evitar l’especulació”, s’haurà d’abonar 400.000 euros per a cada unitat.
Així mateix, Bonell ha explicat també que els residents que vulguin instal·lar-se al país i iniciar una activitat per compte propi serà necessari que comptin amb un mínim del 34% de la societat andorrana que s’ha de crear, fins ara s’exigeix únicament una participació del 25%, a la vegada que, i també ho ha avançat el cap de Govern al debat d’orientació, el dipòsit que s’ha de constituir prop de l’Autoritat Financera Andorra (AFA) passarà dels 15.000 als 50.000 euros, un requisit que no es demanarà en el cas que la societat que es creï estigui vinculada a l’economia digital.
Bonell ha detallat també que per evitar que es puguin anar demanant autoritzacions de forma consecutiva, en el cas que es desestimi dues vegades seguides la renovació del permís per manca d’activitat, el sol·licitant no la podrà tornar a obtenir fins que hagin transcorregut com a mínim 12 mesos.
Amb les esmenes, els grups de la majoria amplien també els supòsits per accedir als espais compartits (coliving) que preveu el text, pensat inicialment per a nòmades digitals o professionals que es desplacin al país per un temps limitat. Així, segons ha explicat Magallon, tenint en compte la problemàtica de l’habitatge s’ha optat per obrir aquests espais també a “joves del país que vulguin independitzar-se o trobar un primer habitatge en el procés d’emancipació” per tal que puguin tenir un espai per viure i iniciar el seu primer projecte laboral que, en aquest cas, no caldrà que vagi lligat a l’economia digital.
D’altra banda, amb la llei d’economia digital, l’emprenedoria i innovació es busca també regular el teletreball. En aquest sentit, Naudi, que ha celebrat l’“impuls que s’ha donat a totes les lleis econòmiques aquesta legislatura”, textos que “ajudaran a configurar una Andorra més enllà dels sectors tradicionals”, ha explicat que “el text regularà els horaris i la desconnexió digital de la persona treballadora, de manera que podrà quedar estipulat, amb acord entre les parts, en quins horaris l’assalariat té dret a un descans digital per no rebre missatges de WhatsApp o correus”.
Així mateix, el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos ha deixat clar que o bé “hi ha un conveni o caldrà un pacte i una voluntat entre les parts”, ja que el teletreball “no es pot imposar” i el fet de rebutjar-lo “no pot ser motiu d’acomiadament”.
Bondia.ad
Escrit per: M. S. / Foto: Demòcrates
Login with Google