El procés de descongelació dels contractes de lloguer al Principat d’Andorra entra en la seva fase final, amb l’objectiu de conciliar les legítimes expectatives econòmiques dels propietaris amb el dret dels llogaters a accedir a un habitatge digne en condicions d’estabilitat i previsibilitat.
Després de mesos de treball tècnic i de negociació amb els diferents agents implicats, el Govern ha presentat a la majoria parlamentària que li dona suport una proposta que estableix tant els terminis progressius d’alliberament dels contractes com els límits màxims d’increment de les rendes.
El calendari preveu l’inici del procés l’1 de gener del 2027, coincidint amb la finalització de les primeres pròrrogues aplicades als contractes més antics. A partir d’aquesta data, la descongelació s’implementarà de manera gradual en funció de l’any de formalització del contracte, amb una durada estimada d’entre tres i sis anys. Tot i que el text actual situa la finalització del procés l’any 2032, aquest termini continua sent objecte de debat i podria avançar-se fins al 2029.
Pel que fa als increments de les rendes, s’aplicarà igualment un criteri de progressivitat vinculat al preu del metre quadrat. L’increment màxim autoritzat serà del 25% —per sota del 30% sol·licitat per l’Associació de Propietaris— i només afectarà els contractes amb una renda inferior als vuit euros per metre quadrat. A partir d’aquest llindar, l’augment percentual es reduirà al 10% i, en determinats supòsits, podria limitar-se fins a un màxim del 5%.
Aquests criteris seran aplicables tant en cas de renovació del contracte amb l’actual arrendatari com en el supòsit de canvi d’inquilí, amb la finalitat d’evitar pràctiques especulatives orientades a forçar la sortida dels llogaters per aplicar increments desproporcionats. En aquest context, la decisió de continuar o no a l’habitatge restarà, en gran mesura, en mans de l’inquilí.
Aplicació prorratejada dels increments
La proposta governamental incorpora una limitació addicional rellevant: els increments autoritzats no podran aplicar-se de manera immediata, sinó que hauran de prorratejar-se al llarg de la durada del contracte. Així, per exemple, un increment total del 25% en un contracte de cinc anys es traduirà en una pujada anual del 5%, a la qual s’afegirà l’IPC oficial corresponent.
S’ha descartat expressament l’establiment de topalls de renda per zones geogràfiques, atesa la complexitat tècnica d’aquesta mesura, el risc d’introduir criteris subjectius i la possibilitat d’un augment de la litigiositat.
Posició del Govern i calendari d’aprovació
El cap de Govern, Xavier Espot Zamora, va manifestar que la voluntat de l’Executiu és tancar definitivament les condicions abans de final d’any, amb l’objectiu de disposar d’un període de transició que permeti a la ciutadania entendre el nou marc normatiu, anticipar escenaris i acollir-se als programes de suport disponibles.
En la mateixa línia, la ministra d’Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va destacar la complexitat del procés i el volum d’interlocució mantingut amb totes les parts implicades —propietaris, plataformes i sindicats de llogaters, entitats financeres i agents socials— com a garantia d’un equilibri raonable.
Espot va subratllar igualment que una intervenció indefinida del mercat de l’habitatge resulta contraproduent, ja que sense un increment sostingut de l’oferta no és possible moderar els preus ni consolidar un parc d’habitatge assequible.
Habitatge assequible i col·lectius prioritaris
La prioritat del Govern continua sent el desenvolupament del parc d’habitatge assequible. A tall d’exemple, al comú d’Encamp la demanda gairebé duplica l’oferta disponible, amb aproximadament 44 sol·licituds per a 22 habitatges, a l’espera de la posada en funcionament de les promocions d’Arinsal i de la Font de Ferro.
En cas que alguns habitatges quedin temporalment desocupats, es preveu destinar-los de manera prioritària a professionals qualificats essencials, com ara personal mèdic o sanitari, abans de considerar la seva venda.
Habitatges buits i corresponsabilitat dels propietaris
En paral·lel, el Govern ha iniciat actuacions per identificar i mobilitzar els habitatges buits existents al Principat. En aquest sentit, la ministra Marsol va informar de l’enviament de les primeres 300 cartes a propietaris d’immobles desocupats, amb l’objectiu de conèixer-ne la situació i incentivar-ne la incorporació al mercat de lloguer o, alternativament, la seva venda.
La previsió és arribar a un total aproximat de 1.800 comunicacions, fet que ha de permetre disposar d’una radiografia el més precisa possible del nombre real d’habitatges buits. El procés d’anàlisi i validació de les respostes podria allargar-se entre tres i quatre mesos.
Finalment, Marsol va advertir que, en cas que es constati que determinats habitatges romanen buits sense causa justificada, el Govern aplicarà les mesures previstes a la Llei del creixement sostenible del dret a l’habitatge, apel·lant a la corresponsabilitat social dels propietaris i obrint la porta a mecanismes d’intervenció previstos a la normativa vigent.